Sonoritat aspirada

Sonoritat aspirada

◌̤
◌ʱ
Codificació
Entitat (decimal)	̤
Unicode (hex)	U+0324

La sonorització aspirada (també anomenada sonorització murmurada, murmuri o remor) és una fonació en la qual les cordes vocals vibren, tal com fan a la sonorització (modal) normal, però es mantenen més separades, de manera que escapa un volum més gran d'aire entre elles.^[1] Això produeix un soroll audible. Una fonació sonora aspirada [ɦ] (en realitat no una fricativa, com suggeriria una lectura literal del diagrama AFI) es pot sentir a vegades com un al·lòfon de l'anglès /h/ entre vocals, per exemple a la paraula «behind» (darrere), per a alguns parlants. Una oclusiva amb sonorització aspirada (representada per uns dels símbols [bʱ], [dʱ], [ɡʱ], [mʱ], etc. o com [b̤], [d̤], [ɡ̈], [m̤] etc.) és semblant a l'aspiració en quant endarrereix l'inici de la sonorització plena. Les vocals sonores aspirades s'escriuen [a̤], [e̤], etc.

En el context de les llengües indoàries (per exemple el sànscrit i l'hindi) i en els estudis comparats indoeuropeus, les consonants sonores aspirades sovint s'anomenen «sonores aspirades», com ara a les oclusives del sànscrit i de l'hindi normalment denotats com bh, dh, ḍh, jh, i gh i el fonema reconstruït del protoindoeuropeu gʷh. Des d'un punt de vista articulatori aquesta terminologia és incorrecta, ja que la sonorització aspirada és un tipus de fonació diferent a l'aspiració. Tot i així, la sonorització aspirada i les oclusives aspirades són acústicament semblants, ja que en ambdós casos hi ha un període audible de respiració seguint a l'oclusiva, i a la història de diverses llengües (per exemple el grec) i les varietats del xinès. les oclusives aspirades sonores han evolucionat subseqüentment cap a oclusives aspirades sordes.